Paraula clau Racist

Un jove afroamericà visita la família de la seva xicota blanca, un matrimoni adinerat. Per en Chris i la seva xicota Rose ha arribat el moment de conèixer els futurs sogres, per la qual cosa ella el convida a passar un cap de setmana al camp amb els seus pares, la Missy i en Dean. Al principi, en Chris pensa que el comportament "massa" complaent dels pares es deu al seu nerviosisme per la relació interracial de la seva filla, però a mesura que passen les hores, una sèrie de descobriments cada cop més inquietants el porten a descobrir una veritat inimaginable.

Melvin Udall, un escriptor obsessiu i maniàtic, és un dels éssers més desagradables i desagraïts que un pugui tenir com a veí. Però, un bon dia, ha de fer-se càrrec d'un gos al que odia a mort. La presència en la seva vida de l'animal estovarà el seu cor.

En una petita població de Mississipí, el policia Sam Wood descobreix el cadàver d'un industrial. Poc després, a l'estació deté un home negre que, després de ser interrogat pel cap de la policia local, Billl Gillespie, resulta ser un inspector de la policia de Filadèlfia anomenat Virgil Tibbs. Tots dos policies decideixen col·laborar per investigar l'assassinat.

Ethan Edwards i el seu germà deixen el ranxo familiar per ajudar a trobar uns indis de qui se sospita que han robat bestiar. S'adonen massa tard que han estat víctimes d'un engany per allunyar-los del ranxo i, quan hi tornen, descobreixen que els comanxes han mort els seus familiars, tret de la Lucy i la Debbie. A partir d'aquí començarà un viatge de recerca per trobar-les que portarà als protagonistes a les arrels dels Estats Units com a nació, qüestionant temes com la família, el racisme i la violència com a forma de resoldre conflictes.

Al nord d'Austràlia abans de la Segona Guerra Mundial, Lady Sarah Ashley hereta un gran ranxo i pacta de mala gana amb el ramader Drover per conduir 2.000 caps de bestiar per paisatges implacables. La profunda antipatia que es professen se suavitza quan Sarah es fa càrrec d'un jove mestís, orfe i marginat.

La pel·lícula, produïda el 1915, és una de les grans fites de la història del cinema mut i explica la relació de dues famílies nord-americanes. Els germans Stoneman, Phil i Ted, visiten els seus amics Cameron a Piedmont, a Carolina del Sud. Aquesta amistat queda afectada quan, en començar la Guerra Civil, els Stoneman s'allisten en un bàndol i els Cameron en l'altre. Les conseqüències de la guerra a les seves vides personals es mostren a la pel·lícula en connexió amb els fets històrics, des del desenvolupament de la Guerra Civil mateixa, passant per l'assassinat de Lincoln fins al naixement del Ku Klux Klan.

Un grup de jubilats britànics decideix gaudir del seu retir a l'Índia, atrets per la publicitat de l'Hotel Marigold i enlluernats per l'estança en un complex de luxe. Això no obstant, el que troben a la seva arribada és una ombra del que aquest tronat palau va ser en el passat. Tots ells es troben desorientats per una Índia plena de contrastos, al mateix temps embriagadora i aterridora, bella i estranya. Al principi, als nouvinguts els neguiteja el seu futur, però a mesura que es familiaritzen amb el país i fan noves amistats, s'adonen que la vida i l'amor brollen arreu.

Odissea de dos fugitius encadenats i condemnats a fugir junts. Tots dos volen el mateix, assolir la llibertat, però tot i així les tensions racials no trigaran a enfrontar-los.

L'any 1944, un sergent és assassinat en un camí solitari prop de la base militar de Louisiana. La pressió exercida per les autoritats i per l'opinió pública obliga l'exèrcit a enviar, perquè s'encarregui de la investigació, el capità Richard Davenport, un advocat negre amb un expedient universitari excel·lent.

En tornar del rodatge d'una pel·lícula, una jove actriu atropella un gos pastor alemany de pelatge blanc. Immediatament el porta a un veterinari perquè li guareixi les ferides i col·loca anuncis per localitzar el seu amo. Com que ningú ho reclama, es queda amb ell, però un dia ataca sense motiu una dona negra. Aleshores la jove descobreix, horroritzada, que el gos està ensinistrat per atacar persones de color.

Una dona (Jessica Lange) adopta un nen abandonat. Però quan la mare biològica (Halle Berry) aconsegueix refer la seva vida, reclama al nen amb l'ajuda d'un combatiu advocat (Samuel L. Jackson).

Cinc estudiants liberals, satisfets de si mateixos i de les seves ideologies, es reuneixen cada diumenge en un sopar per discutir aspectes socials en què sempre hi estan d'acord. El seu hàbit és convidar aquests sopars a un pensador aliè a les seves idees per remoure la conversa i crear polèmica. Quan el destí els ofereix a un monstruós fanàtic conservador, les coses es desbordaran imprevisiblement...

L'any 1963, una bala va segar la vida de Medgard Evers, activista del moviment per la igualtat de drets civils dels negres a l'estat de Mississipí. L'assassí va ser Byron DeLaBeckwith, un racista blanc que va quedar en llibertat al cap de dos anys després de dos judicis. Han de passar trenta-un anys perquè Bobby DeLaughter, un jove advocat disposat a córrer tots els riscos, aconsegueixi reobrir el cas i fer justícia definitivament.

Called “Juggernaut,” these are the unmanned combat drones developed by the Republic of San Magnolia in answer to the attacks by the autonomous unmanned drones of the neighboring Empire of Giad, the “Legion”. But they’re only unmanned in name. In reality, they are piloted by the Eighty-sixers—those considered to be less than human and treated as mere tools. Determined to achieve his own mysterious ends, Shin, the captain of Spearhead Squadron, which is comprised of Eighty-sixers, continues to fight a hopeless war on a battlefield where only death awaits him.

Set in a seedy bedsit, the cowardly landlord Rigsby has his conceits debunked by his long suffering tenants.

Sequel to 'Till Death Us Do Part' with the bad tempered Alf Garnett, who has not mellowed with the years and is as bigoted as ever.